NECROLÒGIA

         El passat 12 de setembre, a la seua casa de Denia i mentre dormia plàcidament, va morir Armando Lemos Marí “Arlemar”, de 87 anys. Cal dir en honor seu, que era un home desplaçat d’època, doncs posseïa un esperit renaixentista, inquiet, investigador de la Història, artista, pintor, músic i poeta... un idealista que a les terres de la Marina si que han sabut considerar, avaluant una llavor personal que al llarg del temps ha fructificat en infinitat de treballs i publicacions escrites.

        Però Armando era sobretot un sentimental, un enamorat de Silla, “el meu poble” com li agradava proclamar obertament a tothom, perquè malgrat viure a Dènia des de l’any 1942, mai va oblidar els seus arrels.

        Fill de ferroviari, va vindre al món el 24 d’agost de 1922, en la casa dels avis materns ubicada al Passeig de l’Albereda, número 37, i allí enfront de l’Estació va viure l’adolescència en plena guerra civil. Extravertit, simpàtic i amic dels seus amics, va immortalitzar aquelles vivències en un munt de manuscrits de l’època, un tresor inèdit, evocador dels paisatges i les persones de Silla, que, quan fa dos anys redescobrirem a Armando, ens el va oferir de manera emocionada.

         Sortosament, encara arribarem a temps de fer-li un homenatge al Teatre i editar un llibre amb els seus poemes... Encara arribarem a temps de conèixer l’home senzill que plorava agraït als aplaudiments dels seus paisans... Encara arribarem a temps de trobar un amic que ens va obrir les portes de sa casa, a la qual no hem pogut acudir totes les vegades que ell ens requeria. Però ahir anàrem, anàrem per acomiadar-se i abraçar a Vicenta, la musa de l’artista, qui també mereix un reconeixement públic pel suport que sempre ha donat al seu marit.

Ja ho va dir el mossèn al soterrar: Dénia ha perdut un referent intel·letual, un home de bé, un fill predilecte que serà molt difícil de reemplaçar.  I nosaltres afirmem:  Silla també!!

Amic Armando, reposa en pau.