En el darrer comentari vaig ometre deliberadament altres condicionants que també considere necessaris per regenerar la imatge de la política, en aquest cas, la política municipal, que és la que veiem dia a dia davant els nostres ulls. En principi no pensava introduir-los, per això vaig acabar la relació amb tres definicions filosòfiques, que fins i tot rimaven... Pensava que tal vegada són massa restrictius, però vistes les notícies que van apareixent als diaris sobre els aplecs polítics a Silla i les conseqüències que immediatament s’han començat a produir, ja no tinc cap dubte en refermar-me amb dues noves propostes per a una futura Llei Electoral, que mai arribarà, ho tinc clar... Però ja ho he dit, si es canvia el reglament, jugaré.
Es tracta de les INCOMPATIBILITATS, doncs de la mateixa manera que (molt encertadament) s’exigeixen als funcionaris per a què no acumulen nòmines ni deriven cap a altres llocs els seus esforços personals i la informació privilegiada, també s’haurien d’exigir als càrrecs públics, especialment a aquells que cobren del pressupost una dedicació total o parcial a l'ajuntament. Ho podriem sintetitzar així:
Article vuitè. Els alcaldes i els regidors, durant el temps de permanència en el càrrec no podran exercir cap altra funció interna o externa en els òrgans de direcció de les formacions polítiques que representen.
Article novè. De la mateixa manera, no podran exercir com a càrrecs públics, electes o de designació directa, en altres organismes institucionals, provincials, autonòmics i nacionals, amb l’excepció d’aquells que els pertoca com a representants de la pròpia corporació municipal.
Article desè. L’acceptació a formar part d’una candidatura implica la dedicació expressa al càrrec i el grup per al qual se és elegit. Qualsevol que siga el motiu de la dimissió, el dimissionari haurà de tornar l’acta al partit polític, el grup o la coalició electoral pel la que va obtenir al càrrec. Cas de dimitir per les incompatibilitats anteriors i acceptar un nou càrrec en altra institució, impossibilitarà al dimissionari a tornar-se a presentar a les eleccions municipals durant les properes dues legislatures consecutives.
El per què de tot açò ve donat per una senzilla reflexió: Si és el poble qui paga, també ha de tindre dret a exigir la dedicació “exclusiva” dels seus representants. Els ciutadans volen que dediquen el temps a solucionar els problemes del poble, no dels pobles del costat... ni molt menys a cremar energies amb les picabaralles internes dels partits. Es necessària, com a forma d’estructuració de l’Estat, l’existència de les institucions actuals (encara que al meu parer sobren les Diputacions i el Senat, i falta reduir dràstricament els membres i assesors dels governs autonòmics), però cadascuna ha d’estar nodrida amb la gent adequada i amb la duració limitada del càrrec.
No estan ben considerats els polítics professionals que van rodant per les institucions procurant la seua supervivència abans que l'obligació. No estan ben considerats aquells que quan no obtenen els resultats esperats, abandonen l’ajuntament per moure a altres dedicacions més rentables.
Ni tampoc estan ben considerats els trànsfugues que canvien la voluntat dels electors.
Bona nit.
