Al llarg de la història, el nom dels carres sempre ha assolit un simbolisme molt acusat, el qual va evolucionar des del referent toponímic o gremial vers al santoral, la nòmina de polítics triomfadors i els personatges cèlebres, que generalment estaven dedicats als homes, amb l’única excepció de la reina Isabel II (als períodes constitucionals), la Mare de Déu i les diferents verges pietoses. Les dones “normals” no mereixien cap rellevància social ni política perquè no era aquest el seu paper... com a molt, de quan en quan despuntava alguna escriptora o artista, però sense rebre la consideració de ser proposada per a retolar un carrer, acabant eclipsades per un masclisme excloent i una societat patriarcal que es reservava tots els honors, entre altres, figurar al Nomenclàtor.
No resulta gens fàcil trobar noms femenins “importants” perquè la dona va tardar segles en incorporar-se al món professional i a les funcions públiques. Serà a mitjan segle XIX quan els moviments d’alliberament van conscienciant la societat i modificant les pautes de comportament, atorgant a les dones el rang que requerien, permetent-los accedir a la docència i la medicina auxiliar. Mestres, comares, infermeres... eren les tres carreres que aleshores les dones podien desenvolupar, doncs la resta de titulacions eren patrimoni del sexe masculí. El primer pas s’havia donat, però encara era insuficient per a generar els referents socials que es requerien per passar a la posteritat.
A partir d’ací ja coneixem l’evolució de la presència femenina en tots els estaments socials, fins i tot superant els homes, però malgrat aquest nivell que ja gaudeixen diverses generacions, encara són pocs els indicadors de la genealogia femenina en les ciutats, on els noms de carrers, sinó vedats, almenys continuen bastant desequilibrats en detriment seu. És arribada doncs l’hora de l’equiparació, i si els criteris polítics passen per batejar els nous viaris amb noms de persones (una opció que requereix moltes precaucions), caldrà analitzar la composició actual i anar enllestint una proposta protagonitzada per dones, però sense caure en l’extrem contrari de la discriminació, ni tampoc obstinar-se en equilibrar la proporció només per què si, sinó elegir aquells casos que veritablement s’ho meresquen, al marge del seu gènere.
El cas de Silla és una evidència que es pot extrapolar a la majoria de poblacions, ja que consultant els documents d’arxiu només hem localitzat, a començament del segle XIX, un carrer de Serafina (Serafina Ferrando), que corresponia a l’actual carrer de la Llibertat, anomenat d’aquesta manera perquè la senyora en qüestió era la propietària de la majoria de les cases. A hores d’ara, dels 230 noms adjudicats, només 8 tenen relació amb la dona (un 3’4%).
Nascudes a Silla: (5) Bernardina Torres, mestra. Carmen Navarro, cantant. Dolors Salvador, mestra. La Catarra (Dolors Iborra), benefactora. Vicenta Gomar, comare. Relacionades professionalment: (1) Jesusa Pertejo, doctora. Relacionades per veïnatge: (1) Pilar Soler, lluitadora antifranquista.
I sense cap relació: (1) Sor Isabel de Villena, escriptora.
La resta dels carrers es distribueixen d’aquesta manera:
- 40 Poblacions valencianes
- 26 Antics topònims rurals
- 22 Antics topònims urbans
- 11 Reis
- 10 Escriptors
- 8 Personatges històrics
- 8 Rius
- 7 Sants
- 7 Serres i muntanyes valencianes
- 7 Institucions antigues
- 6 Metges
- 6 Pintors
- 6 Comarques valencianes
- 5 Científics
- 4 Vents
- 4 Càrrecs antics
- 4 Esports tradicionals
- 4 Tradicions ( Porrots, Carxofa, la Murga, la Murta)
- 3 Mare de Déu (Àngels, Desemparats, Pilar)
- 3 Professors universitaris
- 3 Músics locals
- 3 Conceptes indefinits (Llibertat, Independència, Caritat)
- 3 Personatges històrics relacionats amb Silla
- 3 Resta personatges locals (fills del poble)
- 2 Santes (Teresa, Stma. Trinitat)
- 2 Dates històriques
- 2 Mestres
- 2 Entitats locals (Lírica i Cooperativa)
- 2 Resta de toponímia (Gibraltar, Espanya)
- 1 Institucions (Guàrdia Civil)
- 1 Rectors
- 1 Oficis (llauradors)
- 1 Militars guerra civil (Vicente Zaragozà).
- 1 Aristòcrates (Marqués del Túria)
Referent als homes se’n localitzen 65 (el 28% del total). Nascuts a Silla: Vicent Zaragozà, militar; Ricardo Garcia, metge; Arturo Simó, el Satisfetxo; Planells (José Maria) alcalde; Mestre Penella (Fernando), músic; José Maria Zaragozà Antich, pedagog; José Iborra Peris (de Germans Iborra) benefactor. Germans Antich, músics. Total 9.
Relacionats: Ximén d’Urrea i Fernandez d’Azagra, conqueridors; Bernardo González, metge, Francisco Bohigues, rector; Delfin Martí, metge; Dámaso Garcia, metge; José Alcamí, metge. Total 7.
Sense relació: 49
Fet aquest recompte, també apreciem una discriminació respecte dels nadius, que són en total 14 representants dels reconeixements personals. Què vol dir?... És que a Silla no tenim Història?... És que no hi ha hagut cap celebritat?... No és això, l’explicació ve donada pels criteris que s’utilitzaren al moment de revisar els noms en el canvi democràtic de 1979, quan es va optar per “despersonalitzar” un nomenclàtor castellanitzat i feixista, incorporant la toponímia i els referents tradicionals com els valors fonamentals de la nostra identitat.
Malgrat els importants canvis duts a terme, es respectaren tots els referents religiosos i encara se’n deixaren d’altres molt qüestionables en un sistema democràtic, com pot ser l’ideòleg franquista José Maria Pemán; el genocida Hernán Cortès; el Marqués del Túria, vinculat a Silla només per les propietats que tenia; el mestre Ribera, un carlí exaltat que va combatre amb la facció armada la Constitució de 1869; Vicent Zaragozà, un oficial del bàndol nacional, que estaria justificat si també hagueren posat en la placa el seu germà José Zaragozà Romeu, el Groguet, capità de l’exèrcit republicà. Carrer dels germans Zaragozà, no haguera estat millor d’aquesta manera ?
Aleshores, en compte de magnificar altres noms propis representatius de la democràcia i l’esquerra governant, es varen fixar les bases de les futures retolacions, acordant, que si no era necessari i per evitar greuges comparatius, havia que limitar els noms de persones. D’aquesta manera es va continuar retolant, fins que l’any 2000, a ran de l’expansió del planejament urbà es tornen a aprovar noms de persones, algunes d’elles relacionades amb Silla, però d’altres no...
Com a cronista, he participat en elaborar les propostes que m’han encomanat, sempre asèptiques i localistes, doncs considere que batejar un carrer és un tràmit molt seriós i independent de la ideologia del govern de torn, un acord que mai s’hauria de modificar en el futur, perquè el procés és senzill quan es tracta de carrers nous, però bastant complicat si és tracta d’un canvi de nom que cal comunicar a les instàncies oficials i a les companyies de serveis. Si volem la perpetuïtat basada en el consens, és aconsellable reflectir la geografia de l’entorn, referents de la història local, els costums, els oficis perduts, les tradicions... i també totes aquelles persones mereixedores, però sempre que es donen unes condicions mínimes de selecció:
- Que qualsevol ciutadà puga suggerir noms lliurement, per escrit i raonant mínimament de qui es tracta.
- Formar una Ponència del Nomenclàtor amb persones qualificades per a debatre les propostes i elaborar un dictamen.
- Els noms elegits hauran de ser representatius, amb una trajectòria brillant en la seua professió i activitat social.
- Que estiguen relacionats amb la població, bé per naixement o per haver desenvolupat la seua activitat professional.
- Que hagen mort, excepte si se’ls ha concedit el tractament de fill predilecte o fill adoptiu.
- Que l’acord final es consensue al màxim per la corporació municipal.
Si l’objectiu és equilibrar el nomenclàtor en els pròxims anys perquè els carrers siguen un exponent qualificatiu i quantitatiu (el percentatge de dones és el 52% del cens), hem de treballar en dos nivells, el passat i el present. Caldrà revisar la història local i retrobar minuciosament la presència femenina; i sobre el moment actual fer visibles les dones que, des de diferents camps d’actuació i treball en la societat civil, han destacat per la seua contribució a la cultura, l’art, el treball, la solidaritat, la pau i el civisme.
A expenses d’una argumentació més documentada, se m’acut un primer suggeriment:
Significació històrica.
Fàtima. Esposa d’Abdusalem Toyretes, moro de Silla, la primera dona que apareix citada en un document de compravenda. Segle XIII.
Na Caterina de Montcada. (Duquessa de Montalto) Comanadora de Silla, que va propiciar diverses reformes en la casa castell. Segle XVII.
Actrius locals difuntes: Anna Maria Banyuls, Carmen Bonell, la Fetgeta.
Mestres nascudes a Silla: Elena Esteve (1860). Anna Zaragozà (1871). Vicenta Simó (1887). M. Teresa Polo (1890). Conxa Rostoll (1909). Conxa Rubio (1918)...
Oficis i ocupacions:
La Filanera de Silla, cantada per Jaume Roig a l’obra “L’espill de les dones”. La Molinera de Silla, protagonista d’un sainet de Leandro Torromé.
Carrer de la dona treballadora, Carrer de les Mestresses (ames de casa), Pescateres, Peyteres (trenaven la palma del margalló fabricant estores, canastres i cabassos), Carnisseres, Veremadores, Cuineres, Forneres, Brodadores, Maseres, Sucreres, Floristes, Cordelleres, Comares, Modistes, Infermeres, Monges, Fadrines (sirventes), Bugaderes (anaven a fer les bugades per les cases dels rics), Calcineres (emblanquinadores)...
Festes i tradicions: Carrer de les Cambreres del Crist, Carrer de les Falleres, Carrer de les Artistes de Silla...
Nom genèrics: Carrer de les Novençanes. Carrer de les Mares. Carrer de les Avies. També podríem fer servir noms de flors: Carrer de la rosa, de la violeta, de la orquídia, de les Enramades.... De conceptes o elements feminitzats: Carrer de la Concòrdia, la Fraternitat, l’Amistat, la Felicitat... Carrer de la Mar, Carrer de la Lluna, de l’Albada...
Per assegurar la toponímia perduda: Carrer de la Moreria, de la Fillola, de l’Estacioneta, de la Pinaeta ...
Tot es qüestió d’imaginació i voluntat, però sobretot de consens.
Aleshores, en compte de magnificar altres noms propis representatius de la democràcia i l’esquerra governant, es varen fixar les bases de les futures retolacions, acordant, que si no era necessari i per evitar greuges comparatius, havia que limitar els noms de persones. D’aquesta manera es va continuar retolant, fins que l’any 2000, a ran de l’expansió del planejament urbà es tornen a aprovar noms de persones, algunes d’elles relacionades amb Silla, però d’altres no...
Com a cronista, he participat en elaborar les propostes que m’han encomanat, sempre asèptiques i localistes, doncs considere que batejar un carrer és un tràmit molt seriós i independent de la ideologia del govern de torn, un acord que mai s’hauria de modificar en el futur, perquè el procés és senzill quan es tracta de carrers nous, però bastant complicat si és tracta d’un canvi de nom que cal comunicar a les instàncies oficials i a les companyies de serveis. Si volem la perpetuïtat basada en el consens, és aconsellable reflectir la geografia de l’entorn, referents de la història local, els costums, els oficis perduts, les tradicions... i també totes aquelles persones mereixedores, però sempre que es donen unes condicions mínimes de selecció:
- Que qualsevol ciutadà puga suggerir noms lliurement, per escrit i raonant mínimament de qui es tracta.
- Formar una Ponència del Nomenclàtor amb persones qualificades per a debatre les propostes i elaborar un dictamen.
- Els noms elegits hauran de ser representatius, amb una trajectòria brillant en la seua professió i activitat social.
- Que estiguen relacionats amb la població, bé per naixement o per haver desenvolupat la seua activitat professional.
- Que hagen mort, excepte si se’ls ha concedit el tractament de fill predilecte o fill adoptiu.
- Que l’acord final es consensue al màxim per la corporació municipal.
Si l’objectiu és equilibrar el nomenclàtor en els pròxims anys perquè els carrers siguen un exponent qualificatiu i quantitatiu (el percentatge de dones és el 52% del cens), hem de treballar en dos nivells, el passat i el present. Caldrà revisar la història local i retrobar minuciosament la presència femenina; i sobre el moment actual fer visibles les dones que, des de diferents camps d’actuació i treball en la societat civil, han destacat per la seua contribució a la cultura, l’art, el treball, la solidaritat, la pau i el civisme.
A expenses d’una argumentació més documentada, se m’acut un primer suggeriment:
Significació històrica.
Fàtima. Esposa d’Abdusalem Toyretes, moro de Silla, la primera dona que apareix citada en un document de compravenda. Segle XIII.
Na Caterina de Montcada. (Duquessa de Montalto) Comanadora de Silla, que va propiciar diverses reformes en la casa castell. Segle XVII.
Actrius locals difuntes: Anna Maria Banyuls, Carmen Bonell, la Fetgeta.
Mestres nascudes a Silla: Elena Esteve (1860). Anna Zaragozà (1871). Vicenta Simó (1887). M. Teresa Polo (1890). Conxa Rostoll (1909). Conxa Rubio (1918)...
Oficis i ocupacions:
La Filanera de Silla, cantada per Jaume Roig a l’obra “L’espill de les dones”. La Molinera de Silla, protagonista d’un sainet de Leandro Torromé.
Carrer de la dona treballadora, Carrer de les Mestresses (ames de casa), Pescateres, Peyteres (trenaven la palma del margalló fabricant estores, canastres i cabassos), Carnisseres, Veremadores, Cuineres, Forneres, Brodadores, Maseres, Sucreres, Floristes, Cordelleres, Comares, Modistes, Infermeres, Monges, Fadrines (sirventes), Bugaderes (anaven a fer les bugades per les cases dels rics), Calcineres (emblanquinadores)...
Festes i tradicions: Carrer de les Cambreres del Crist, Carrer de les Falleres, Carrer de les Artistes de Silla...
Nom genèrics: Carrer de les Novençanes. Carrer de les Mares. Carrer de les Avies. També podríem fer servir noms de flors: Carrer de la rosa, de la violeta, de la orquídia, de les Enramades.... De conceptes o elements feminitzats: Carrer de la Concòrdia, la Fraternitat, l’Amistat, la Felicitat... Carrer de la Mar, Carrer de la Lluna, de l’Albada...
Per assegurar la toponímia perduda: Carrer de la Moreria, de la Fillola, de l’Estacioneta, de la Pinaeta ...
Tot es qüestió d’imaginació i voluntat, però sobretot de consens.
